- Letras
- Traducciones
- Acordes
- Escuchar
- Votos
una veu incerta i fràgil demana llibertat,
és el crit d'aquella gent que pel color de pell
només poden somiar que el dia arribarà.
Com si no fos veritat,
són tractats com animals,
aquells cants s'han oblidat,
posa al cel un crit de pau.
Ofegats per les cadenes sense cap por a morir,
lluiten amb l'esperança d'un horitzó llunyà
que els retorni el seu nord perdut ara en el temps,
el silenci de la nit els mostrarà la llum.
A la lluna hem arribat,
tres galàxies més enllà,
arribem a l'infinit,
però aqui encara hi han esclaus.
NA, NA, RA, NA, ...
Musikazblai Català
susi_alcoi 








Trabajando...
Escribe tu comentario