El gran cap de Washington
Ens envia un missatge dient que
desitjava comprar les nostres
terres. Qui pot comprar o vendre
l'escalfor d'una terra?
No ens ho sabem imaginar:
si nosaltres no som amos de la frescor de
l'aire ni de la lluïssor de l'aigua, com podria
comrar-nos-la ell?
Cada agulla brillant dels avets, cada platja de
sorra, cada clariana al bosc. És sagrat per el
pensar i el sentit del meu poble.
La saba que puja pels arbres duu el record del
pell roja. La gran àliga és la nostra germana, el
llop, el cèrvol, el cavall són els nostres
germans.
L'aigua cristal·lina que brilla en els rius és la
sang dels nostres avantpassats, i els reflexos
passatgers de les aigües clares són els fets i
tradicions que refereix el meu poble.
Ens sentim alegres en aquest bosc; no sé per
què. Però vivim diferent de vosaltres.
L'home blanc no entén com pensem. La terra
no és germana, sinó sa enemiga. Famolenc se
l'empassarà i no deixarà res, tan sols un
desert.
El que esdevé als animals, esdevé a les perso-
nes. Totes les coses estan estretament unides.
L'home no va crear el teixit de la vida, tan sols
és fil, i jo sóc un salvatge, i és així com jo
entenc les coses.
Continueu contaminant el vostre llit, i un nit
morireu en la vostra caiguda.
Quan la gran àliga se n'hagi anat
i l'últim racó de bosc estigui envaït pel soroll
de les persones.
Quan desaparegui el bosc espès,
i la visió dels turons estigui embrutada per fils
parlants, això significarà dir adéu
EL FINAL DE LA VIDA I
EL COMENTÇAMENT DE LA SUPERVIVÈNCIA.
Quan l'última pell roja d'aquesta terra desapa-
regui, i el seu record sigui tan sols l'ombra
d'un núvol passatger, que travessà les planú-
ries, encara serà viu l'esperit dels meus avant-
passats i avantpassades.
Puix ells i elles estimaven aquesta terra com el
nadó estima el batec del cor de la seva mare...
de la seva mare... DE LA SEVA MARE.